Coffee & Napalm

Chromatique

2007-04-21T13:49:00.000+02:00

Wenu, espero que us agradés l'anterior.

El seguent que us penjo es d'una serie que vai començar fa molt que es titulava "Contes Inconclusos", es a dir, contes que tenen un final moooooolt obert, i que jo deixava a altra gent perque l'acabes com més li agradés. Sortien coses molt divertides, aixi que us reto a que també ho feu :D

Aqui va el primer!:

Chromatique

Hi ha persones que no veuen els colors. Hi ha persones que nomes veuen un parell de colors diferents. Hi ha persones que veuen tots els colors. Ell veia mes enlla d’aixó. Ell veia els colors de les persones.

Quan era petit, ja veia colors al voltant de persones. Ningu el va creure mai, sempre pensaven que eren jocs de nens, invencions de una ment infantil que encara no sap la diferencia entre el real i l’irreal. Però tots estaven equivocats. Ell veia els colors. Els veia perque realment estaven allà. Veia gent de color vermell, gent de color blanc, gent de color verd, blau, rosa, de tots els colors.

Aquest era el seu do. I no era un do inocu, sense cap tipus de ús o funció. Ell sabia que el color de cada individu expressava com es sentia, o com era, o com pensava. Només era questio de saber mirar. Potser per aquest motiu de seguida es va interessar pel color, el cromatisme, que signifiquen, com es barregen. Les persones vermelles podien estar enfadades, o enamorades, o ser passionals, o senzillament pensar lascivament en aquell instant. Com saber quins significats pot tenir un mateix color? Com saber que vol dir en aquell moment?

Començà belles arts. Alla li ensenyaren que els colors es poden mesclar, i que cada color significava una cosa depenent en gran part del context i dels altres colors que l’envoltaven. Gracies a aquests coneixements, ell mai va tenir cap tipus de problema amb altres persones, mai va decebre a ningú i tampoc es va barallar mai. Sabia com reaccionar en cada situació. Podia llegir les emocions dels altres pel seu color.

Va començar a aconsellar els seus amics, sobretot sobre noies, si sortirien amb ells, o si no estaven interessades. Sobre si era un bon moment per demanar diners als seus pares, o si la professora o professor seria molt dura o dur amb la correcció de l’examen de la setmana.

A mesura que s’anava fent gran, els consells variaven. No era un gran pintor, ja que el fet de veure els colors no feia que tingues mà per pintar. Aixi que vivia dels consells que donava, cada cop més valuosos. Si era un bon moment per tancar un tracte, si ella es casava per conveniencia, si ell l’enganyava... Es guanyava be la vida.

Un dia però, el va assaltar un dubte, una fissura en tant hermetica personalitat, en algú tant segur de no equivocar-se, que provocava tormentes dins seu. Era feliç? Estava trist? No tenia amics? Tots eren només per conveniencia? Totes aquestes preguntes només amagaven el problema de veritat: mai s’havia vist a ell mateix.

Tota la vida va evitar els miralls o qualsevol superficie reflectant per por de veure el seu color. Per por de decepcionar-se o de no volguer acceptar allò que veia. La seva vida era tant segura, tan metòdica, tant inamobible, que la sola idea de no acceptar el que pogués veure, el desmontava.

I s’estava fent gran. I la pregunta cada cop era mes forta. Va començar com un xiuxiueig molest a cau d’orella, i ara començava a semblar un estadi sencer a dins el seu cap. No podia evitar el moment fatal, el moment de veure quin color era el seu.

Es va preparar. Es va vestir de gala, amb el vestit que es posava per aconsellar a l’altra gent. Hi havia un mirall al lavabo. Tapat per ell mateix amb un llençol. Es col·locà davant, i mirà fixament el llençol, com si el volgues atravessar amb la mirada, intentant descobrir la seva nemesis darrere.

Va respirar fort un parell de cops, i d’una estrebada, retira el llençol. Per primer cop a la seva vida, es veia la seva propia cara. I el pitjor, el seu propi color. Era negre. I blanc. I groc, vermell, blau. Irradiava tots els colors. Era impossible saber quin era el dominant, ni quants n’hi havia. Semblava les cartes de mescla de colors que tenia al seu estudi. No sabia definir-se. Ell, que entenia els sentiments de tothom, que podia saber l’estat d’anim de qualsevol, era incapaç de saber com era ell mateix.

Ell, que diferenciava perfectament tots els colors, no veia cap i els veia tots en ell mateix.

Ell no s’entenia a ell mateix.

El frio acero

2007-04-16T21:11:00.000+02:00

Bueno, fa molt que no actualitzo, aixi que he pensat desenterrar velles histories que tenia por ahi tirades. Les nire penjant aqui, i a vere que us semblen.

Aquesta crec que alguns ja l'heu llegit. Altres no. Per cert, perdoneu les faltes, soc fatal. Aquesta esta en castella perque escric en les dos llengues, depen de com em llevo xD apa, aqui la teniu. Disfruteu-la!

El frio acero

Suena el despertador. Son las ocho y media, hoy llego con tiempo. Abro la ventana y un rayo de sol me da los buenos dias. Me estiro un poco, mmmm… que bien sienta el aire fresco! Bol de Special K, me lavo los dientes, vaqueros, camiseta y bajo a la calle. Me cruzo con un par de chicas. Que curioso, van cogidas de la mano! No seas malpensada, seguramente solo son amigas.

Cruzo la calle y me dirijo a la boca del metro. Bajo las escaleras y me siento en el andén. Una señora mayor se sienta a mi lado. Me pregunta si es la Linia Vermella. Si señora, lo es. Pienso en Andrés, y en la cena de ayer. Que mono! Es un detallista. Llega el metro, curiosamente puntual.

---

Suena el despertador. Son las nueve. No tengo ganas de levantarme, me da igual. Después de un rato dando vueltas, hago acopio de todas mis fuerzas, hoy tenemos entrega. Abro la ventana, llueve. Cierro la ventana rapidamente, sin poder evitar mojarme. Mierda! Todo el suelo perdido de lluvia. Voy al baño pisando charcos. Pan con chocolate, no me lavo los dientes, falda, jersey y medias. Bajo a la calle, y me cruzo con dos chicas cogidas de la mano. Dios! De repente me doy cuenta que la calle entera esta llena de parejas besuqueandose. Me persiguen o que?

Cruzo la calle, aun a riesgo de morir atropellada. La boca del metro me recuerda la entrada a una cripta. Me siento en el andén. Una señora mayor se sienta a mi lado, me pregunta si esto es la Linia Vermella. Si señora, no ve que el andén entero es rojo? Por favor, la gente es tonta. Pienso en Andrés, y en la cena de ayer. Cerdo! Llega el metro, con un evidente retraso por lo lleno que va.

---

No oigo el despertador. Dios! Son las diez menos cuarto! Me levanto de un salto, abro la ventana. Nublado, el aire me hace sentir escalofrios. Zumo, me lavo los dientes, chandal. Repaso que no me deje nada, aunque se que lo haré. Hoy tenemos entrega. Bajo a la calle saltando escalones de dos en dos. Me cruzo con una par de chicas.

Cruzo la calle. Un bus casi me atropella, no lo he visto. Hoy no estoy del todo. Me dirijo a la boca del metro, bajo al anden. Pienso en Andrés, y en la cena de ayer. Pasa algo raro, y no me lo cuenta. Una señora me da un golpecito en el hombro. Se ve que lleva un rato preguntandome si esto es la Linia Vermella. Si, creo que si lo es. Llega el metro.

---

Me pongo el iPod. The Police. Tarareo un trozo de So Lonely. Ups! Creo que demasiado fuerte, la gente del vagon me mira divertida. Paramos en Sagrera, sube el rumanés de siempre. Señooooras, señoooores… y todo lo que sigue. Bueno, hoy la dare cincuenta centimos, me pilla de buenas. Que curioso, el metro va al compás de Roxanne. Dos paradas, una parada, llego. Salgo al andén.

Me dirijo a las escaleras, el sol calienta mi rostro, se me escapa una sonrisa. Cruzo un par de calles, llego a la universidad. En la puerta estan Maria, Georgina y Muriel. Las saludo, charlamos de los ligues del finde. Esta Muriel es una rompecorazones! Entramos, nos sentamos en la cafeteria. Cortado, y para clase.

---

Me pongo el iPod. Nirvana. Me sale Something in the way. Perfecto, por si no estava suficientemente hundida. Me sube por la garganta ese nudo que anuncia el llanto. Lo fuerzo a tirar abajo. Paramos en Sagrera, sube el rumanés de siempre. Señoooras, señooores… y el mismo rollo de siempre. Que pesado que es! Nunca le doy un duro, no empezaré hoy. El ejercito de parejas de azucar me sigue persiguiendo dentro del vagón. Dos paradas, una parada, llego. Salgo al andén.

Me dirijo a las escaleras, aún pensando en Andrés. Una rafaga de viento y lluvia me corta el aliento, y me saca de mis pensamientos. Cruzo un par de calles, llego a la universidad. No hay nadie en la puerta, deben estar todos dentro. Cafeteria, café solo y para clase.

---

Me he dejado el iPod. Sabia que algo me dejaba. Sigo pensando en que demonios le ocurre a Andrés. Paramos en Sagrera, sube un violinista, seguramente de Europa del Este. Ya se que mas me he dejado. La cartera. Perfecto, es mi dia de suerte. Voy echando cabezaditas, pero la alarma de cierre de puertas del metro actua de eficaz despertador. Dos paradas, cabezadita, una parada, cabezadita, llego. Salgo al andén.

Me dirijo a las escaleras, salgo a la calle. Sigue nublado. Cruzo un par de calles, una con el semaforo en rojo. Donde tengo la cabeza? Llego a la universidad, no hay nadie fuera, evidentemente estan todos dentro. Voy media hora tarde. Café con leche, te lo pago mañana, y para clase.

---

Salgo de la universidad. El trabajo de Mikel ha sido alucinante, como siempre. Ese chico es increible. Pero tu ya estas comprometida, jiji. Bueno, fantasear nunca sobra. Mi trabajo, normalillo, como de costumbre. Cruzo un par de calles, me dirijo a la boca del metro. Bajo las escaleras. El sol sigue brillando.
En el andén hay un grupo de crios de alguna escuela jugando a futbol con una lata de Coca-Cola. Espero de pie, los bancos estan llenos. Mañana le compraré ese sueter a Andrés, le quedará de miedo! Aparece una luz al fondo del tunel. Ya llega.

---

Salgo de la universidad, sigue lloviendo. No he prestado atencion ni al trabajo de Mikel, que como siempre, ha sido estupendo. Alguien como Mikel necesito yo, y no al cerdo de Andrés, dejarme por esa zorra… Mi trabajo pesimo, como de costumbre. Cruzo un par de calles, me dirijo a la boca del metro. Bajo las escaleras.

En el andén hay un grupo de crios, de alguna escuela pija de por aquí, jugando al futbol con una lata de Coca-Cola. Espero de pie, los bancos estan llenos. Mañana quemo las fotos de ese desgraciado. Aparece una luz al fondo del tunel. Ya llega.

---

Salgo de la universidad. El sol sigue escondido. Me he dormido a media clase, justo cuando Mikel ha presentado su trabajo, estupendo como siempre. No se que me pasa, esto no es propio de mi. Andrés lleva alguna de cabeza y no me lo quiere contar. Mi trabajo… inacabado, como siempre. Cruzo un par de calles, prestando un poco mas de atención a los coches. Me dirijo a la boca del metro. Bajo las escaleras.

En el andén, hay un grupo de crios jugando al futbol con una lata de refresco. Espero de pié, los bancos estan llenos. Mañana le llamo y le digo que o me lo cuenta o se lo saco a la fuerza. Esto me va a volver loca. Aparece una luz al fondo del tunel. Ya llega.

---

Ya llega. Avanzo un par de pasos. De repente, algo me da por la espalda. Los niños, jugando a futbol, me han empujado. Caigo adelante. Que curioso, el suelo desaparece. El frio acero de la via rebota en mi cabeza. No siento nada. Lo unico que recuerdo es Andrés comiendo un bistec. Un pitido muy fuerte se acerca. Una luz se vuelve brillante. Me pongo de rodillas. Oigo gritos. De repente, el pitido es ensordecedor. Blanco.

---

Ya llega. Avanzo un par de pasos. De repente, algo me da por la espalda. Estos niños no respetan nada, me han empujado jugando al futbol! Caigo adelante. Que curioso, no quiero evitar esto. El frio acero de la via rebota en mi cabeza. No siento nada. Lo unico que recuerdo es Andrés besando a Muriel. Un pitido muy fuerte se acerca. Una luz se vuelve brillante. Me pongo de rodillas. Oigo gritos. De repente, el pitido es ensordecedor. Negro.

---

Ya llega. Avanzo un par de pasos. De repente, algo me da por la espalda. Creo que han sido los niños, jugando a futbol. Caigo adelante. Que curioso, hoy no paro de tener accidentes. El frio acero de la via rebota en mi cabeza. No siento nada. Lo unico que recuerdo es Andrés diciendo “no pasa nada” sin creerselo. Un pitido muy fuerte se acerca. Una luz se vuelve brillante. Me pongo de rodillas. Oigo gritos. De repente, el pitido es ensordecedor. Gris.

Michel Camilo in Session!

2007-03-27T18:21:00.000+02:00

Ala, a flipar chavales

I si us semblava que era facil, ala pa que flipeis el doble

VAYA CRACK!

La Butxaca, nit del rock!

2007-03-18T11:37:00.001+01:00

Be, despres de la Jam Session d'aquest dissabte, que, per cert, va sortir bastant be, amb bastanta gent tocant i estils molt variats, toca un altre cop concert!

Aquest cop ens vindran Les putes van a peu, amb el seu rock desenfadat, de la festa, i les lletres mes divertides que haureu escoltat. Molt, molt recomanables! Juntament amb ells vindran l'Academia dels Desconfiats, ja que ambdós amb començat una gira junts, la Bungalow Tour, que arrenca a la nostra sala, cosa que ens omple d'orgull.

Si voleu passar una nit divertida i fresca, veniu aquest dissabte a La Butxaca.

Us hi esperem a tots!

La Nit del Metal!

2007-02-26T12:17:00.000+01:00

Aquest divendres, dia 2 de març, hi ha concert d'extreme metal a La Butxaca, de la ma de CryNight, Vrademargk, i Krater
A part, hi haura sessió de DJ de heavy metal, hard rock, dark metal i power metal, a carrec del resident.

La Butxaca

Re-Carnaval + Mala Yerba

2007-02-22T10:25:00.000+01:00

Pues aqui teniu les dos festes que es faran aquest cap de setmana a LaButxaca.
Encara esta de proves i construint-se, pero podeu visitar el blog de: La Butxaca

Agur!

No s'escolta pero es sent

2007-01-03T19:40:00.000+01:00

Vosaltres

No tinc res mes a dir

Recycled Percussion

2006-12-18T19:14:00.000+01:00

Vale, jo sabia que es pot fer percussió amb tot, pero tanto tanto...

Apa, pa que digais que en casa no teneis instrumentos xD

Cavalery (los acentos estan de bolo)

Bad Girls!

2006-12-12T17:50:00.000+01:00

Bueno, pues despres de temps siguent molt irregular i sense posar coses de musiquilla, us poso una recomanació Disco, que ara m'esta donant per escoltar Village People, Earth Wind & Fire i companyia (Macho Men es un temazo!)

Donna Summer es una de les diosas del Disco. Us agrada Jamiroquai? La mitat de coses les treu de Donna. De fet, el video que us poso es una de les cançons mes famoses de aquesta cantat, i ha estat versionada per Jamiroquai (i de fet es un dels temes que mes li demana el públic, tot i que no es un tema seu).

La senyoreta Summer va començar de ben joveneta, al 1975, amb el disc Love to Love You Baby, que va ser com una especie de manifest de la musica Disco, juntament amb altres titols dels Bee Gees, Diana Ross o Gloria Gaynor. Especial menció a que entre el 76 i el 78 va estar a punt de ser una de les Weather Girls (les de It's raining men), pero finalment va acabar apostant per la carrera en solitari (cosa que va acertar bastant xD).

El disc que recomano es el que inclou el single de Bad Girls (tremendissim tema), i que es diu de forma homonima.

El video es un show que va oferir la cantant el 2000, amb uns quants anys mes, però amb la mateixa veu increible (me pone tonto, lo siento)

Ala, a disfrutar!

Ah, i recordeu: Compreu original anda, que el pobre artista se lo curra!! (esto es para cuando yo saque algun tiopo de disco grabacion, lo compreis xDDD )

Cavalery (los acentos estan bailando disco)

WAW!

2006-12-11T17:13:00.000+01:00

Bueno, despres de la ressaca del pont, volia fer una entrada per celebrar el bon funcionament de la inauguració de La Butxaca.

En primer lloc, vull agrair a tothom que va poder venir el fet de presentar-se. Merci. La festa va anar de fabula, molta gent, pero mai abarrotant el local, sempre rotativa. Van passar-se unes 150-200 persones (segons organització, segons el govern, 50-60, segons el PP, 2-3, i segons el borracho de la colonia, 3000-3500). Els grups van estar molt be, uns Wakabums que va caminar molt be, un Kin Crim Som desprenent alegria, bon humor i bones maneres, una descarrega de percussió africana que va pujar a molta gent a nivell de trance (no lo del house i tecno, lo de los misticos) i uns Dimecres Pollancres (nom provisional) en estat de gracia.

Despres, vam estar punxant un ratillo de musica el Miki, el Perma el Pajaru i jo, i la gent va disfrutar bastant (quan facil es aixecar una festa amb musica disco xD). A les 5 de la matinada vam tancar la paradeta amb un gran sabor de boca.

Esperem que la sala vagi funcionant igual de be en les coses que nem fent, tant siguin festes com altres actes mes culturals.

Per acabar, posar sobre la taula que La Butxaca, de fet, es un estudi de gravació, i que si algu vol gravar coses, que vingui. Farem bons preus xD

Per gravacions i propostes de concerts, actes o festes varies, envieu un mail a:

LaButxaca@gmail.com

Cavalery

La Butxaca s'inaugura!

2006-12-03T20:06:00.000+01:00

Be, doncs aixo, que despres de molts dies sense actualitzar, crec que ja tocava una entrada (esque soc algo irregular amb aquestes coses jo xD)

El dia 9 de Desembre (dissabte que be), fem una festeta al local que obrirem properament. El local es dira La Butxaca. Al cartell que veieu a dalt (l'oficial de la festa) cal afegir-hi: que tambe toquen el grup de percusió afro-brasilera WakaBums, que el carrer Motllor i Pujal es el de darrere el Hotel Urpi, i que es a Sabadell xD.

Si us heu fisat, tambe he posat links musicals a la dreta. Hi anire posan links de grups que em semblin interessants, i clar, Kanimambo hi es :P

Esperem que vingueu tots, ja que ens fa ilusió inaugurar la sala, i esperem que tingui molt bona salut. L'entrada es gratuita.

Espero veureus!

Cavalery

Edit: Us poso una mica de que va cada grup. Kin Crim-Som es un experiment, un grup que fa una especie de rock psicodelic progressiu, tot i que fusionan amb altres estils molt diversos. Dimecres Pollancres fan un reaguee-rocksteady animat, i amb missatge, Salami es un espectacle per a totes les edats de fakir-clown, i la descarga tant com Wakabums es percussió pura, portant la festa al climax. Per la gent que no podria venir a les deu i mitja: ens hi estarem fins a les 2-3 segur, es a dir, veniu quan pogueu, pero veniu xD

The Cat Empire

2006-11-14T18:39:00.000+01:00

Be, crec que el blog passara a ser musical xD

Estic en plena ebullició de grups nous que m'arriben (mola aixo d'estar al taller de musics xD), i l'ultim es aquesta meravella.

The Cat Empire son una gent que no se que fan. He escoltat cinc temes, un funk, una bossanova oldschool, un son cubano i un reagee que te mueres. Per tant he decidit posarlis la etiqueta (per posarne una, per mi fan musica i punto) de Fusion, que tan agrada posar als grups que no tens ni puta idea de que fan. Son sis membres que orignialment van començar com a trio, teclat, bateria i contrabaix. Mes tard, es van unir veu, trompeta/trombo/saxo (es lo que tenen els vents, que en toques un en toques vuit, no per facil, sino per crack), i un DJ que fa scratch i varies bases electroniques.

Passen de una cançó ultra freak cantada en spanglish a un mega jazz en 7/4 de locura. Bonissim, pero sobretot, divertidissims, molt divertits. Tant si sas musica com si no. Si en saps millor t'ho passes veient les parres que fan.

Us deixo un video de una cançó de les freaks (que us sonara a pop comercial, pero nooooooo, torneu a escoltar!). El videoclip es el grup contra el seu passat sordid en un partit de basquet. Lo millor es quan es veu que l'entrenador del grup es diu S.Freud xDDD. Si sabeu angles encara es mes divertit. En aquest surten el trio de vents que solen anar amb ells de gira i el trio de ballarines que tambe els acompanyen (en directe tenen que ser tot un espectacle)

A vere qui es el guapo que arriba on arriba aquest cantant...

Per a mes inri, les bases musicals don surten cada un son increibles: el vents de Cuba, el cantant del Hip-hop, el teclista del funk, el bataca del rock, el baixista de jazz, amb aquesta mescla no m'extranya que facin aquestes locures...

I a mes de tot aixó, la pagina es molt divertida, i per al meu gust molt ben feta. Aqui teniu el link.

The Cat Empire

Disfruteulos. A, i no sigueu pirates i compreulos originals que a l'FNAC estan baratos (yo m'estoy quitando, Beak xD)

Cavalery (me cago en los acentos)

Tokyo Ska Paradise Orchestra

2006-11-13T16:19:00.000+01:00

I aqui teniu una nova recomanació musical.

Us agrada el ska? Aquest es el vostre grup. Us agrada el tema Bad Dog No Biscuit de Cowboy Bebop? Aquest es el vostre grup.

Fundat el 82 a Tokyo, els unics components de la banda original que queden son el trombo de vares i el teclista. Son una Big Band (encara que es diuguin orchestra) de Ska, pero ska agresiu, matador, viu i sobretot, alegre i divertit. Com a bons japos que son, tenen infinitat de discos, incloent recopilatoris, remixeds, rares, specials, etc etc. Han participat a varies bandes sonores de pelis japos, i els i encanta fer versions, entre les que hi han Tetris, Lupin III, The Godfather o Dragon Ball. Divertidissim

El que siguin tant raros fa que sigui una mission imposible tenir la seva discografia, inclus mes dificil que la de Hellacopters (i ja es dir, que aquest publiquen un single cada tres mesos). Si trobeu mes de sis discos per Emule/Amule, podeu considerar-vos afortunats.

Recomano el de Gunsplitters, ska macarra i sense pretensions.

Aqui us deixo amb un videoclip d'aquesta gent, un dels primers que van fer, pero que es veu clarament quin tipu de musica fan (tranquis, el cantant ja l'han cambiat :P)

I aqui us deixo el link de la pagina d'aquesta penya, on no surten ni la mitat de discos que tenen xD (o he comprovat)

Tokyo Ska Paradise Orchestra Official Site

Cavalery (estos acentos me estan matando)

Calendari Azteca

2006-11-08T16:55:00.000+01:00

Blue Rhythmic Monkey
I Organize in order to Play
Balancing Illusion
I seal the Process of Magic
With the Rhythmic tone of Equality
I am guided by my own power doubled

Be, aqui teniu un post interessant, a mes de culturitzador i informatiu per a tots vosaltres (toma narcisimo).

Es un link on, posant el dia exacte que vau neixer, us diu el vostre signe azteca, altrament dit "Kin". El meu es el que veieu a dalt, "Mono Ritmico Azul". A mes, us dona piles i piles de informació sobre el vostre signe, algunes que entendreu i altres que no, relacions entre signes, mapa galatic, etc (se que suena a star treck, pero no).

Aquest es el signe d'horoscop mes antic que existeix sobre la terra, i tambe el mes exacte, ja que no es basa en mesos (zodiaco) o en anys (japo-chino), sino en el dia exacte que vau neixer.

Se que es algo hare, que em direu que soc un tantric i to eso, pero mola. A mes, si sabeu algo de angles (si mis pequeños monolingues, lo siento, la pagina esta en ingles), veureu que, sorprenentment, moltes coses de les que us dira us i sentireu identificats, o us sobtaran moltissim (y no es al estilo nostradamus, que dice cosas ultramegaabiertas)

Pues ala, a disfrutar-ho

Get your own Kin!

Cavalery (las teclas de acentos estan en guerra)

Edit: A, per cert, espero batre el record de cinc comentaris, o sigui que neu posant els vostres signes per aqui putilles : P

You a Racist

2006-11-06T17:31:00.000+01:00

This is not a fake: Campanya real de un candidat america, que intenta captar vots de la població negra

Where's my nut? xD

Cavalery (y los acentos siguen sin querer funcionar)

Kroke

2006-10-29T16:23:00.000+01:00

Un altre post de recomanació

Aquest es de musica. Us recomano a tots que us baixeu (o compreu, piratilles) al menos un disc de Kroke, una banda descolocant, tant per com toquen, com per el que toquen.

Kroke es una banda amb un so unic, tant que s'ha arribat a crear com un estil (avui en dia es coneix el estil kroke, com el rock o el pop), que, intentant etiquetarlo de alguna manera, es com una mescla de klezmer i fanfarria polonesa.

Perque si, son de Polonia. Ara mateix estan de gira europea, i aquesta nit toquen a Girona (i els vai a veure :P).

Us asseguro que indiferents no us deixara. Son un trio, contrabaix, violi i acordeo, amb veu puntual en algun lloc. No us perdeu aquest grupazo amb totes les lletres!!

Cavalery (la tecla de los acentos sigue sin funcionar)

Kroke official webpage (Polac)

Get a Mac!

2006-10-28T13:32:00.000+02:00

Un dels mil motius per tirar el PC a la brossa i comprarte un mac. Com aquest n'hi ha cuatre mes doblats al castella i uns quants mes en angles.

Beak, saps que es una realitat :D

Get a Mac!

Pandora (Genoma Project)

2006-10-26T16:43:00.000+02:00

Aqui teniu un link molt, molt interessant.

Es tracta del programa Pandora, creat per la companyia The Music Genoma Project. Es un programa que ens fa de conseller musical.

M'explico: Quan obres la pantalla, et demana el nom de un artista o de una cançó. Llavors, comença a processar. Al cap d'una estona (no molt llarga) et posa una cançó del artista que has seleccionat (o la cançó si ho has fet aixi) i et pregunta si et mola la cançó que sona. Si et mola, tires endavant. Aqui es on entra la grandesa d'aquest programilla.

El programa comença a fer comparacions amb la seva base de dades (enorme per cert) sobre musica, i et recomana una cançó d'un artista que ell creu que et pot agradar. Fa simils de l'estil si es fan servir molts acords menors o majors, si es fan servir sintes o tot es acustic, el grau de improvització, durada de temes, us de la veu, i una passada de coses que ho flipes.

Realment et recomana coses wapes, i de fet jo ja he descobert cinc grups mitjançant el programilla aquest. L'unic de dolent que te (sempre hi ha de haver un pero) esque te un limit en les cançons que pots anar passant, per questions de drets de autor.

Tot i aixó, esta de puta mare que facin coses d'aquestes per internet, que ja tocava. Com a comentari de a mes a mes, el disseny em mola.

Per part meva, es mereixen un /add banner.

Cavalery

Desgel

2006-10-26T08:33:00.000+02:00

Despres de tres anys de carrera, de coses passades, de bons i mals moments, de una maketa, molts bolos, moltes ganes, ilusio i sacrificis... em dol anunciar que Desgel ha desaparegut.

Ahir, els del grup ens vam reunir i vam arribar a la conclusió que ara per ara, no ens veiem amb cor de seguir endavant. Per tant, i abans d'acabar a yoyas, decidim deixar-ho ara que som tots bons colegues.

Sense res mes a dir, deixo una foto de jovenets (crec que el david ja la va posar al seu blog), per recordar temps millors.

Hail hail Desgel

Cavalery

Coffee & Cigarettes

2006-10-25T11:13:00.000+02:00

Aqui teniu una recomanació personal.

Gran pelicula de Jim Jarmusch, de les ultimes que ha fet. Aquest autor idol de l'underground americà, ha firmat altres obres com Mystery Train, Strangers in Paradise, o la mes comercial que ha fet (lo que pasa quan veuen pasta), Broken Flowers. Es un director de culte per a molts, un farsant per altres, pero el que es segur es que no deixa indiferent a ningú.

Coffee and Cigarettes no es una historia. Ni dos. Ni tres. Son moltes histories petites que expliquen coses petites, tant com ho es una taça de cafe o un cigarro. L'unic que tenen en comú les histories es precisament aixó, el cafe i el tabac. Son histories minimalistes, cuotidianes, i algunes que (seguint la tonica de Jarmusch) freguen el surreal o estupid.

Perque no em vingueu despres plorant que la peli es una perdua de temps i demanat-me que us torni dos hores de la vostra vida que acabeu de tirar a la basura, us poso una historia de les que surten. Totes son mes o menys de l'estil, o sigui que si amb aquesta no sentiu res, o no us diu res o us entra diarrea mental, no mireu la peli. Quien avisa no es traidor.

Cada historia comença amb el titol de la mateixa. Aquesta es titula Champagne, i es algo agredolça. Disfruteu.

Perque no digueu que aquest blog no culturitza :D

Cavalery

Edit: A la pelicula, els actors que surten (famossisims tots) no fan de cap personatge, fan de ells mateixos, com si Bill Murray anes a pendre un cafe, cosa que em va sorpendre força. Alguns actors o celebritats que apareixen: Bill Murray, Iggy Pop, Tom Waits, Roberto Benigni, Cate Blanchett, RZA (raperos)...

Liberated Lover

2006-10-24T18:38:00.000+02:00

The Liberated Lover

77% partner focus, 57% aggressiveness, 55% adventurousness

Based on the results of this test, it is highly likely that:

You prefer your romance and love to wild and daring rather than typical or boring, you would rather pursue than be pursued and, when it comes to physical love, your satisfaction comes more from providing a wonderful time to your partner than simply seeking your own.

This places you in the Lover Style of: The Liberated Lover.

The Liberated Lover is a wonderful Lover Style, and forms the kind of free-thinking, sexually-exciting, self-confident lover that society once condemned but that a liberal-mind cherishes and exults. The Liberated Lover is a treasure to find, though it can sometimes be difficult to do so because they are often already engaged in relationships or are in high-demand if "in the market."

In terms of physical love, the Liberated Lover is possibly the most thrilling and demanding of all, with the one potential drawback being that it is possible to feel 'overmatched' at times by their prowess and selfless giving. Given trust and understanding, and the right lover, the Liberated Lover can be a delight in bed.

Best Compatibility can probably be found with: The Exotic Lover (most of all) or the Carnal Lover, or the Suave Lover.

Congratulations!

--------------------------------

Yeah, ja sabeu noies, que començin les trucades!

Owneage

Aqui teniu el link si voleu saber quin tipus de amants sou:

Lover's test

I de como la Bestia se convierte en Bella (Photoshop rulez)

2006-10-23T17:35:00.000+02:00

Aqui teniu un exemple clar que no es oro todo lo que reluce.
No es que Dove sigui una empresa caracterizada per tenir bona fama (entre els mes radicals se l'acusa de donar guitilla als jueuets per tirar bombetes als pobres morillos), pero realment amb aquesta l'han clavat.

Be yourself!

New Blog On Sight

2006-10-23T00:09:00.000+02:00

Be, despres de molt insistir per part dels freaks que menvolten, he decidit crear un blog.

Independentment de que a la gent l'agradi, o que jo mateix l'actualitzi o no, espero fer alguna cosa que m'interessi a mi mateix (yeah, hail egoism FTW)

Aixi com el blog d'en Beak es monotema Nintendo (/reroll PS) o el de la potter es motematic de Harry Potter (/reroll LOTR), el meu sera monotematic de WOW (/reroll Everquest)
No, en serio, senzillament sera un lloc on anire posant tot el que trobi curios o interessant, i on els adictes a la gramatica i ortografia es suicidaran en massa (si, no escric correctament, ho se, ho se)

Sense res mes a dir, es despedeix

Cavalery (las teclas de acento no funcionan)